CIM Penedès: Avelino Menéndez

El Punt digital publica les declaracions de l’Alcalde de Banyeres en defensa del macropolígon logístic que, amb el seu suport, la Generalitat vol construir al Penedès. Aquestes són a arrel del rebuig al projecte que va fer pública la Junta Comarcal del Baix Penedès.

Amb la seva habitual hipocresia es pregunta «quins criteris segueixen (els de la Junta) per considerar de molt baixa qualificació els llocs de treball relacionats amb les activitats logístiques del CIM; ja que van des de muntatge de components a serveis comercials i administratius, passant per les feines logístiques». També reclama «la relació de persones amb nivells de formació universitària i professional de segon grau de la zona.»

Un alcalde i conseller comarcal del PSC es pregunta sobre el nivell de formació de la societat que representa? Lamentable!

Refresquem-li la memòria. Al 2001, al Baix Penedès hi havia un 59% de la població (32.500 persones) amb estudis de segon grau i universitaris:

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

No sé si la pregunta pretenia ser retòrica… Volia donar a entendre que, pel nivell de formació de la comarca, un CIM és una aposta de futur? Diria que més aviat NO. Els joves d’aquí hem de buscar feina fora perquè aquí no n’hi ha de qualificada.

Respongui vostè a quants enginyers informàtics, advocats, matemàtics, físics, metges i mestres donarà feina el CIM. I, no ens faci creure que donarà feina a gaires enginyers industrials, arquitectes i aparelladors, ja sabem qui gestionarà el polígon industrial.

Diu que vol saber «quines inversions industrials s’han dut a terme al Baix Penedès en els últims cinc anys, exceptuant la de l’Idiada.»?

La gran majoria són inversions inmobiliàries, com les que permet al seu poble. L’altra part són polígons logístics, com per exemple el centre logístic d’Intermarché. Respecte a l’Idiada, jo no l’exclouria del grup. La considera una inversió industrial modèlica? Digui’m, a quanta gent de la comarca dóna feina? Quants empleats acull per m²?

Abans d’opinar, informi’s!

Notícies relacionades:

• Més de mil persones tallen l’N-340 a l’Arboç contra Logis Penedès
• El GEVEN critica el CIM i les revisions dels plans urbanístics municipals
• La plana agrícola del Baix Penedès amenaçada pel CIM i les revisions dels plans urbanístics dels municipis de l’interior de la comarca

CIM Penedès: Modus operandi

Qui dies passa, CIMs crea. CIMALSA, una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, encarregada de la promoció de centrals i infraestructures per a la mobilitat i les activitats logístiques, getiona actualment 6 Centals Integrals de Mercaderies a Catalunya. Dues d’elles en ple rendiment des de fa anys: CIM Vallès (44,2 ha) i CIM Lleida (42 ha) i altres 4 en fase de construcció: CIM la Selva (22,5 ha), CIM el Camp (42 ha) i els LOGIS Empordà (73 ha) i Bages (8,7 ha): en total 232,4 ha. Dues noves aberracions es malgesten des de fa uns 4 anys, els LOGIS anomenats Penedès i Ebre. La proposta del CIM Penedès, situat entre Banyeres, l’Arboç i Sant Jaume, ocupa 186 ha; és a dir, un 80% del total construit fins ara.

Què puc fer per construir un CIM? La Generatiltat t’ho posa fàcil:

• Primer, has de crear una empresa gestora d’aquest tipus d’obres, vinculada a la Generalitat i nomenar-ne president a una persona de confiança
• Segon, has de buscar una zona adecuada: Prop d’un gran corredor de comunicacions (autopistes, ferrocaril, propera als ports) i, a poder ser, una plana d’ús rural. El primer t’ajudarà a optmitzar el cost logític. El segon no és imprecisdible, però posats a escollir entre una zona ja industrial, forestal o agrícola, aquesta última és la opció més barata en termes econòmics i electorals.

De propostes a fets:

• Un cop escollit el lloc, cal moure els fils polítics amb els representats locals, però de manera informal! No facis mai una proposta pública! Primer, tanteja als alcaldes de la zona i mesura el nivell d’oposició. De pas, t’anirà bé si comences a practicar l’art de prometre-no-fa-pobre i anomena dades que semblin rellevants: milers de llocs de treball, progrés pels comerços locals, etc.

• Mentre duren els contactes informals has de començar a comprar terrenys. Fes-ho sigilosament! És la millor manera de prevenir una sobtada inflació local. Com ho has de fer? CIMALSA contractarà a varis intermediaris que negociaràn individualment; després aquests vendran els terrenys a CIMALSA a canvi d’una plusvàlua prèviament pactada.

Els intermediaris han de contactar als propietaris de les finques. Els poden oferir una meitat més del que val el terreny agrícola. Les seves víctimes preferides són jubilats que encara treballen la terra i sense continuïtat a pagès. Si els propietaris ofereixen resistència, s’han d’emprar tot tipus de mentides: “Pensi que és un molt bon preu”, “les terres donen molt poc, una oportunitat així no passa cada dia”, “si no ven vosté al final li expropiaran, aquest polígon el faran segur”. I si algú pregunta massa: “I què hi volen fer aquí?”, no han de mencionar mai la paraula “CIM” (provocaria alarma social); cal utilitzar l’evasiva: “no ho sabem, ens imaginem que un polígon industrial”. Dels polígons industrials se’n té millor opinió: pagen molt bé el m² i es creen molts llocs de treball.

• Un cop els intermediaris hàgin adquirit un 60% dels terrenys, la Generalitat fa la resta: declararà la zona d’ús public i d’interés social. És a dir: cap dels propietaris que manquen podrà negar-se a vendre. A més, el preu estarà fixat al que s’hagi pagat anteriorment.
• Després la Generalitat ha de fer públic el projecte. La comunicació a de ser eficaç i, per tant, fes-la al mes d’Agost, quan els ciutadants estan de vacances.
• Tot això fes-ho abans d’urbanitzar el terreny. No oblidis que urbanitzar és sinòmin de revaloritzar.
• Un cop revaloritzat, la promotora CIMALSA adjudica la construcció i explotació del CIM a una multinacional, per exemple Coperfil Group.

CIM Penedès: Desastre ecològic i social

Fa uns quatre anys que es malgesta la creació d’un Centre Integral de Mercaderies al Penedès (LOGIS Penedès). La proposta es va presentar públicament divendres (ho podeu llegir aquí). La Generalitat es proposa destruir 186 hectàrees (ha) de vinya, bosc i conreus entre els pobles de Banyeres, L’Arboç i Sant Jaume. Sens dubte un impacte ecològic: no només per la urbanització de terreny agrícola, sino també per l’impacte acústic i d’emisions que produiran els 2.189 camions, 753 furgonetes i 3.367 turismes al dia que preveu el mateix projecte.

Avui, acostumats a sentir com es cremen milers d’ha de bosc; 186 ha no semblen gaire cosa. Perqué us feu una idea millor, sàpigueu que 186 ha, equivalen aproximadament a 266 camps de futbol com el del Barça. 186 ha de vinya, posem de xarel.lo, produeixen 6.000 tones de raïm.

Si l’impacte ecològic no és prou important, molt pitjor és l’impacte social que s’evidencia: disminució de la qualitat de vida local, creixement desmesurat d’inmigració i, com a conseqüència el desbordament dels Ajuntaments i administracions locals per garantir els serveis socials: salut (els dos hospitals comarcals ja estan desbordats actualment), educació, manca de feines qualificades (escasses al Penedès), vivendes assequible als sous comarcals,…

De la butxaca, segons el Sr. Manel Nadal (secretari de moviliat de la Generalitat i, germà del Sr. Joaquim Nadal), no ens hem de preocupar, perqué promet 3.300 llocs de treball. Però com diuen els vells d’aquí: “prometre no fa pobre” i, com a bon polític mediocre no ha alcarit mai quins i quants tipus de feina hi haurà.

Tot i el desgavell, hi ha qui, com el Sr. Avelino Menéndez, alcalde de Banyeres, defensen l’obra faraònica argumentat que portarà progrés a la comarca. Les seves opinions, com les de la Generalitat, no tindrien més trascendència si no fos que són perverses doblement: Primer, responen a interesos polítics-de-poder, no pas socials. I segon, la gent d’aquesta mena utilitzen retòrica bullshit amb la perversa intenció de confondre l’audiència: Progrés? Bullshit! Què entenen per progrés? O millor dit, que volen que entenguem amb “progrés”? Progrés econòmic? diners? La pregunta llavors seria quant progrés? Per a qui? Fins quan? Progrés econòmic per les grans empresses logístiques i multinacionals.

Si busqueu progrés al diccionari, trobareu una definició força més digna de ser utilitzada per un polític: “moviment de desenvolupament i perfeccionament de la civilització i de les institucions socials i polítiques“. Progrés social, és aquest el que ens hauria d’ocupar.

Deixant de banda els interessos econòmics: els d’un Ajuntament per tal d’eixugar el deute acumulat durant anys, les expectatives de creixement dels comerços locals a la vista de l’allau? d’inmigració, els dels pagesos propietaris i masovers que veuen l’oportunitat de deixar la terra que els esclavitza per un grapat d’euros o els interessos de la Generalitat per retornar els favors a les grans empresses que els financen les campanyes. Deixant aquests interesos no-socials a banda, algú creu, sincerament, que un CIM ens aportará millor qualitat de vida? incrementarà les feines qualificades? millorarà l’atenció sanitària? la seguretat? l’entorn?

Jo no.

Ara bé, els interessos econòmics no els podem ignorar, ni tampoc que engreixaran només a una escassa minoria. És evident que qui en tingui (d’interessos) lluitarà desonestament per defensar-los. Però recordeu que són una minoria social.

Què pensem fer la resta? Creure en bullshit-espectatives? Cel.lebrar les victòries del nostre equip com si fosin victòries socials? Distreure’s enlloc de pensar? Passar? Intentarem progressar socialment? O deixarem un cop més que la minoria modeli el nostre entorn, la societat?

Com ho podem aturar? Amb la situació acutual és francament difícil: molts terrenys ja han estat venuts (interessos d’una pagesia agonitzant), l’Ajuntament de Banyeres i la Generalitat ho promouen entusiastament. D’aquí poc la Generalitat començara l’expropiació dels terrenys que que no van poder comprar, al.legant “interès social”, quina trista ironia.

No tot està perdut, ens queda la majoria social. Lluitem!.