Refuge du Gouter

I still not believe what happen to me last Sunday August 16th while being at Gouter hut: As everyone else I got up at 2.00am to prepare the ascent to Montblanc, after 2h our 3 climbers rope had already made the first half of the ascent, 500 m up at Dome du Gouter. My breath was difficult and after thinking about it not too long I decided to descend. At 6 am I was at the hut again and decided to rest in the cabin for a while. I left my headlamp and a bottle of isotonic water on a little shelf just above my head. At 8 am I wake up alone in the room and went out the hut to take some fresh air. I suddendly realize I left my stuff inside, so I decided to come back to pick it up. Guess what… The room was being cleaned up by the hut staff and there were no headlamp nor water. I asked Claude and Nadine Barnier (the guards) whether they found my stuff during the cleaning. Claude’s response was quite clear: “Bad luck, bad luck” – he said without even looking at me (he was cleaning something in the kitcheen). “didn’t you find anything? there was also a bottle of water?” I replied. Unbelievably, he picked up a crashed bottle he was about to trash, half filled with water and give it to me not gently- “here you are, is that ok?” – he replied crudely. I did not take the bottle and I did not say anything else, it was evident to me they didn’t want to return my headlamp to me.

You know, I like mountains a lot and so I do like mountaineers. I kind of dislike hut staffs that show too much their business side – if you climb up there, be aware of their prohibitive tarifs: bottle of water (5 euros), potato omelette (18 euros) – , but I hate altitude-thieves!  I cannot understand how someone, supposedly a mountain guard, can behave so badly.

If you want to climb Montblanc, try to avoid Gouter hut! There are other (better?) routes like The Cosmiques, Grand Muletes and Aiguilles Grises.

Apture: hyperlinking made easy

I like apture because it takes something annoying like a web pop-up and turns it into a convinient, easy to use, piece of technology both for editors and readers. The idea,  incubated by Tristan Harris while working at HCI  Stanford University, was motivated to avoid loss of contextual focus when reading (for example) news in the web: following a link will fire a pop-up instead of opening a new tab (or following the hyperlink in the current pag). Videos, music, maps, … any link is viewed in its context, see a demo below:

It is also easy to use for editors. Really simple to install, it brings the content editor the opportunity to link free content pulled from many free information sources, including Wikipedia, Googe Maps, Revver, Imeem, Hulu, YouTube, and Flickr. Even PDFs of documents can be linked via Scribd! And it’s free for bloggers!

What a pitty that wordpress.com does not let us use it…

Pario: ’spheres’ to mimic reality

Carnegie Mellon University (CMU) and Intel Research have made some real progress on a thrilling set of technologies which could change the way we interact in the future. The Claytronics’s project is aimed to give tangible, interactive forms to information so that a user’s senses will experience digital environments  indistinguishable from reality (passing a kind of Turing test).

The basic idea is to build tiny spheres (catoms, nanoscale robots) that can move, store and communicate and that can be programmed to form dynamic 3D shapes of real objects. While the final solution is still years away, interesting visionary applications are spoted: 3D fax, real-presence as oposed to tele-presence (medical emergencies, business meetings), … Many technical (hardware and software) fundamental challenges need to be addressed, as well as some controversial consequences, food for tought to ethics and phylosophy.

If you happen to have 90 minutes free time, it is worth watching Todd C. Mowry’s talk at Stanford.

Orwellian Spain

I didn’t realize the close relationship between color space and political parties. Yes, I know associating colors to parties is a well known practice almost everywhere. But it’s not just that liberals are blue and conservatives red in USA, or just the opposite in Spain. Before last Friday radio talk, I thought political ideology lied on an infinite line – some parties around an arbitrary decided centre and others at different distances to its left or right. It turns out that such line is more like a hue-chroma space. Hue is the political ideology (the party’s color), whereas chroma expresses how intense it is.

This home-made theory helps me understanding some bizarre rarities… It’s obvious why the government party and its opposition are not that opposite and the fact that a politician changes from one ideology to another is now just a matter of a simple hue-shift. This is the case of some local celebrities, like Josep Piqué, a former Communist now defending free trade, globalization and lobby interests in Spain’s most conservative party. Or Don Federico, a top cynical defender (you said of-fender?) of free speech, free – like free beer.

In the talk, Pere Vilanova explains when he, Don Federico and Pepe Rubianes were class mates at University. They all were studying Philosophy. Don Federico and Pepe represented the quite chromatic left at that time! I’m glad to know that at least one has not become color blind and still agrees a hue-shift is more a defect than a virtue. But when he used the so offended free speech, his work gets censured in the Spanish capital.

These sad news reminds me Ass-nar smell is still strong in Spain. His insane W-plagiarized ideology is daily stressed to half Spain by the right-handed media: La COPE, La Razón, Libertad Digital, El Mundo, … Since they all use Orwell’s Nineteen Eighty-Four novel as reference manual, orwellians they must be called. I wish they had the dignity of reading some other Orwell’s book; this one for example.

CIM Penedès: Avelino Menéndez

El Punt digital publica les declaracions de l’Alcalde de Banyeres en defensa del macropolígon logístic que, amb el seu suport, la Generalitat vol construir al Penedès. Aquestes són a arrel del rebuig al projecte que va fer pública la Junta Comarcal del Baix Penedès.

Amb la seva habitual hipocresia es pregunta «quins criteris segueixen (els de la Junta) per considerar de molt baixa qualificació els llocs de treball relacionats amb les activitats logístiques del CIM; ja que van des de muntatge de components a serveis comercials i administratius, passant per les feines logístiques». També reclama «la relació de persones amb nivells de formació universitària i professional de segon grau de la zona.»

Un alcalde i conseller comarcal del PSC es pregunta sobre el nivell de formació de la societat que representa? Lamentable!

Refresquem-li la memòria. Al 2001, al Baix Penedès hi havia un 59% de la població (32.500 persones) amb estudis de segon grau i universitaris:

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

No sé si la pregunta pretenia ser retòrica… Volia donar a entendre que, pel nivell de formació de la comarca, un CIM és una aposta de futur? Diria que més aviat NO. Els joves d’aquí hem de buscar feina fora perquè aquí no n’hi ha de qualificada.

Respongui vostè a quants enginyers informàtics, advocats, matemàtics, físics, metges i mestres donarà feina el CIM. I, no ens faci creure que donarà feina a gaires enginyers industrials, arquitectes i aparelladors, ja sabem qui gestionarà el polígon industrial.

Diu que vol saber «quines inversions industrials s’han dut a terme al Baix Penedès en els últims cinc anys, exceptuant la de l’Idiada.»?

La gran majoria són inversions inmobiliàries, com les que permet al seu poble. L’altra part són polígons logístics, com per exemple el centre logístic d’Intermarché. Respecte a l’Idiada, jo no l’exclouria del grup. La considera una inversió industrial modèlica? Digui’m, a quanta gent de la comarca dóna feina? Quants empleats acull per m²?

Abans d’opinar, informi’s!

Notícies relacionades:

• Més de mil persones tallen l’N-340 a l’Arboç contra Logis Penedès
• El GEVEN critica el CIM i les revisions dels plans urbanístics municipals
• La plana agrícola del Baix Penedès amenaçada pel CIM i les revisions dels plans urbanístics dels municipis de l’interior de la comarca

CIM Penedès: Modus operandi

Qui dies passa, CIMs crea. CIMALSA, una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, encarregada de la promoció de centrals i infraestructures per a la mobilitat i les activitats logístiques, getiona actualment 6 Centals Integrals de Mercaderies a Catalunya. Dues d’elles en ple rendiment des de fa anys: CIM Vallès (44,2 ha) i CIM Lleida (42 ha) i altres 4 en fase de construcció: CIM la Selva (22,5 ha), CIM el Camp (42 ha) i els LOGIS Empordà (73 ha) i Bages (8,7 ha): en total 232,4 ha. Dues noves aberracions es malgesten des de fa uns 4 anys, els LOGIS anomenats Penedès i Ebre. La proposta del CIM Penedès, situat entre Banyeres, l’Arboç i Sant Jaume, ocupa 186 ha; és a dir, un 80% del total construit fins ara.

Què puc fer per construir un CIM? La Generatiltat t’ho posa fàcil:

• Primer, has de crear una empresa gestora d’aquest tipus d’obres, vinculada a la Generalitat i nomenar-ne president a una persona de confiança
• Segon, has de buscar una zona adecuada: Prop d’un gran corredor de comunicacions (autopistes, ferrocaril, propera als ports) i, a poder ser, una plana d’ús rural. El primer t’ajudarà a optmitzar el cost logític. El segon no és imprecisdible, però posats a escollir entre una zona ja industrial, forestal o agrícola, aquesta última és la opció més barata en termes econòmics i electorals.

De propostes a fets:

• Un cop escollit el lloc, cal moure els fils polítics amb els representats locals, però de manera informal! No facis mai una proposta pública! Primer, tanteja als alcaldes de la zona i mesura el nivell d’oposició. De pas, t’anirà bé si comences a practicar l’art de prometre-no-fa-pobre i anomena dades que semblin rellevants: milers de llocs de treball, progrés pels comerços locals, etc.

• Mentre duren els contactes informals has de començar a comprar terrenys. Fes-ho sigilosament! És la millor manera de prevenir una sobtada inflació local. Com ho has de fer? CIMALSA contractarà a varis intermediaris que negociaràn individualment; després aquests vendran els terrenys a CIMALSA a canvi d’una plusvàlua prèviament pactada.

Els intermediaris han de contactar als propietaris de les finques. Els poden oferir una meitat més del que val el terreny agrícola. Les seves víctimes preferides són jubilats que encara treballen la terra i sense continuïtat a pagès. Si els propietaris ofereixen resistència, s’han d’emprar tot tipus de mentides: “Pensi que és un molt bon preu”, “les terres donen molt poc, una oportunitat així no passa cada dia”, “si no ven vosté al final li expropiaran, aquest polígon el faran segur”. I si algú pregunta massa: “I què hi volen fer aquí?”, no han de mencionar mai la paraula “CIM” (provocaria alarma social); cal utilitzar l’evasiva: “no ho sabem, ens imaginem que un polígon industrial”. Dels polígons industrials se’n té millor opinió: pagen molt bé el m² i es creen molts llocs de treball.

• Un cop els intermediaris hàgin adquirit un 60% dels terrenys, la Generalitat fa la resta: declararà la zona d’ús public i d’interés social. És a dir: cap dels propietaris que manquen podrà negar-se a vendre. A més, el preu estarà fixat al que s’hagi pagat anteriorment.
• Després la Generalitat ha de fer públic el projecte. La comunicació a de ser eficaç i, per tant, fes-la al mes d’Agost, quan els ciutadants estan de vacances.
• Tot això fes-ho abans d’urbanitzar el terreny. No oblidis que urbanitzar és sinòmin de revaloritzar.
• Un cop revaloritzat, la promotora CIMALSA adjudica la construcció i explotació del CIM a una multinacional, per exemple Coperfil Group.

CIM Penedès: Desastre ecològic i social

Fa uns quatre anys que es malgesta la creació d’un Centre Integral de Mercaderies al Penedès (LOGIS Penedès). La proposta es va presentar públicament divendres (ho podeu llegir aquí). La Generalitat es proposa destruir 186 hectàrees (ha) de vinya, bosc i conreus entre els pobles de Banyeres, L’Arboç i Sant Jaume. Sens dubte un impacte ecològic: no només per la urbanització de terreny agrícola, sino també per l’impacte acústic i d’emisions que produiran els 2.189 camions, 753 furgonetes i 3.367 turismes al dia que preveu el mateix projecte.

Avui, acostumats a sentir com es cremen milers d’ha de bosc; 186 ha no semblen gaire cosa. Perqué us feu una idea millor, sàpigueu que 186 ha, equivalen aproximadament a 266 camps de futbol com el del Barça. 186 ha de vinya, posem de xarel.lo, produeixen 6.000 tones de raïm.

Si l’impacte ecològic no és prou important, molt pitjor és l’impacte social que s’evidencia: disminució de la qualitat de vida local, creixement desmesurat d’inmigració i, com a conseqüència el desbordament dels Ajuntaments i administracions locals per garantir els serveis socials: salut (els dos hospitals comarcals ja estan desbordats actualment), educació, manca de feines qualificades (escasses al Penedès), vivendes assequible als sous comarcals,…

De la butxaca, segons el Sr. Manel Nadal (secretari de moviliat de la Generalitat i, germà del Sr. Joaquim Nadal), no ens hem de preocupar, perqué promet 3.300 llocs de treball. Però com diuen els vells d’aquí: “prometre no fa pobre” i, com a bon polític mediocre no ha alcarit mai quins i quants tipus de feina hi haurà.

Tot i el desgavell, hi ha qui, com el Sr. Avelino Menéndez, alcalde de Banyeres, defensen l’obra faraònica argumentat que portarà progrés a la comarca. Les seves opinions, com les de la Generalitat, no tindrien més trascendència si no fos que són perverses doblement: Primer, responen a interesos polítics-de-poder, no pas socials. I segon, la gent d’aquesta mena utilitzen retòrica bullshit amb la perversa intenció de confondre l’audiència: Progrés? Bullshit! Què entenen per progrés? O millor dit, que volen que entenguem amb “progrés”? Progrés econòmic? diners? La pregunta llavors seria quant progrés? Per a qui? Fins quan? Progrés econòmic per les grans empresses logístiques i multinacionals.

Si busqueu progrés al diccionari, trobareu una definició força més digna de ser utilitzada per un polític: “moviment de desenvolupament i perfeccionament de la civilització i de les institucions socials i polítiques“. Progrés social, és aquest el que ens hauria d’ocupar.

Deixant de banda els interessos econòmics: els d’un Ajuntament per tal d’eixugar el deute acumulat durant anys, les expectatives de creixement dels comerços locals a la vista de l’allau? d’inmigració, els dels pagesos propietaris i masovers que veuen l’oportunitat de deixar la terra que els esclavitza per un grapat d’euros o els interessos de la Generalitat per retornar els favors a les grans empresses que els financen les campanyes. Deixant aquests interesos no-socials a banda, algú creu, sincerament, que un CIM ens aportará millor qualitat de vida? incrementarà les feines qualificades? millorarà l’atenció sanitària? la seguretat? l’entorn?

Jo no.

Ara bé, els interessos econòmics no els podem ignorar, ni tampoc que engreixaran només a una escassa minoria. És evident que qui en tingui (d’interessos) lluitarà desonestament per defensar-los. Però recordeu que són una minoria social.

Què pensem fer la resta? Creure en bullshit-espectatives? Cel.lebrar les victòries del nostre equip com si fosin victòries socials? Distreure’s enlloc de pensar? Passar? Intentarem progressar socialment? O deixarem un cop més que la minoria modeli el nostre entorn, la societat?

Com ho podem aturar? Amb la situació acutual és francament difícil: molts terrenys ja han estat venuts (interessos d’una pagesia agonitzant), l’Ajuntament de Banyeres i la Generalitat ho promouen entusiastament. D’aquí poc la Generalitat començara l’expropiació dels terrenys que que no van poder comprar, al.legant “interès social”, quina trista ironia.

No tot està perdut, ens queda la majoria social. Lluitem!.

Efficient polynomial evaluation

How would you code a method to evaluate a n-th degree polynomial? I once needed to code this type of routine for a project I was working on. At that time I used to program fast FPU processors, so I never paid attention to performance. I went carelessly coding the straight forward approach:

void polynomial::eval(const vector<double>& coef, double x, double *res)
{
  double res=0;
  for (int i=0; i<coef.size(); i++)
    res += coef[i] * pow(x, i);
  return res;
}

The library ran smooth on our P-IV intel processor. It was used for a couple of years without problems. As time went by and product cost was pushed down, we sooner decided to move to a XScale intel processor. It was then when we noticed quite an impact on the performance (from 0.2 to 12 sec overhead). It turns out that my harmless function was called 9 million times! A mathematician friend of mine pointed me out to a more efficient algorithm: Horner’s scheme. I admire it for the elegance and simplicity of its solution: just a rewrite of the commonly used polynomial expression:

The new routine runs now 10 times faster!